Tres línies per accelerar la transició energètica empresarial

La convocatòria amb el pressupost més gran destina 3.439.723 euros a projectes d’eficiència energètica en PIME, grans empreses i autònoms del sector industrial. Entre les accions elegibles hi ha la substitució d’equips, instal·lacions i processos per tecnologies més eficients, així com la implementació de sistemes de gestió energètica que permetin mesurar, regular i controlar el consum.

La segona línia té 1.573.560 euros per millorar l’ eficiència energètica dels edificis existents en el sector terciari. Les empreses vinculades a activitats com el comerç, l’hostaleria, la salut, la cultura, l’educació o l’esport poden beneficiar-se, sempre que les accions es duguin a terme en edificis, locals o espais amb una superfície útil de més de 500 m².

Aquesta convocatòria inclou millores en l’envolupant tèrmic, instal·lacions d’aire condicionat i aigua calenta, il·luminació, incorporació d’energies renovables i sistemes d’automatització i control. Els projectes han de demostrar, en general, una reducció mínima del 20% en el consum energètic.

En les línies industrial i terciària, la subvenció pot arribar a un màxim de 750.000 euros per beneficiari.

Dos milions per a renovables i economia circular

La tercera convocatòria inclou 2 milions d’euros per  a projectes d’economia circular i transició energètica. El seu abast inclou accions de descarbonització, estalvi energètic, autoconsum individual i col·lectiu, emmagatzematge, hidrogen renovable, cogeneració d’alta eficiència, infraestructures de càrrega i millores en l’ús de materials i residus.

Certs estudis vinculats a futures inversions també poden rebre suport, com ara auditories energètiques per a pimes i anàlisis de viabilitat d’eficiència energètica, energies renovables o projectes d’economia circular.

Mesura i control per garantir l’estalvi

Les convocatòries posen de manifest que invertir en nous equips no és suficient: també cal saber com evoluciona el consum, detectar desviacions i comprovar els resultats assolits.

En aquest context, SIE, el software de comptabilitat i gestió energètica d’Inergy, permet centralitzar factures i consum, controlar costos, identificar anomalies i monitoritzar els estalvis obtinguts.

A més, mòduls com SIE monitoratge faciliten la supervisió de les instal·lacions i la configuració d’alarmes; el mòdul de planificació SIE ajuda a definir i avaluar mesures d’estalvi; i el mòdul d’autoconsum SIE permet controlar la producció i el rendiment de les instal·lacions renovables.

L’elegibilitat de cada inversió s’ha de comprovar d’acord amb les condicions específiques de la trucada. Les sol·licituds es processen electrònicament a través de l’ADER i, en general, s’han de presentar abans de començar el projecte subvencionat. Més informació aquí.

L'entrada La Rioja destina més de 7 milions d’euros en ajudes per a l’eficiència energètica, les renovables i la gestió energètica ha aparegut primer a Inergy.

Les candidatures podran presentar-se entre el 5 de juny i el 30 de setembre de 2026 mitjançant un procés 100% online, obert a empreses, organismes públics i privats, i estudiants amb projectes o actuacions relacionades amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat a Espanya.

Uns premis consolidats en el sector de l’eficiència energètica

Els Premis A3E s’han consolidat com un punt de trobada per visibilitzar bones pràctiques i projectes transformadors en eficiència energètica. En l’edició anterior, l’associació va rebre 70 candidatures en les seves diferents categories, reflex del dinamisme del sector i del creixent interès per solucions que permetin reduir consums, costos i emissions.

L’edició de 2026 tornarà a reconèixer iniciatives amb impacte energètic, capacitat d’innovació, escalabilitat, efecte tractor i contribució al conjunt del sector. El lliurament de premis tindrà lloc el 5 de novembre de 2026 a Santiago de Compostel·la, en el marc de la Gala de l’Eficiència Energètica i Sostenibilitat.

Cinc categories per reconèixer el talent i la innovació

La convocatòria contempla diferents categories dirigides a organitzacions, projectes, startups i talent jove vinculat a l’eficiència energètica.

Entre elles s’inclouen el compromís amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat, les millors actuacions implantades, els projectes d’innovació, les startups i el talent revelació. Aquesta diversitat permet reconèixer iniciatives tant de l’ àmbit públic com privat, així com propostes emergents amb potencial per transformar la forma en què es consumeix i gestiona l’energia.

Inergy, membre d’A3E

Inergy és empresa membre d’A3E, una associació que treballa per promoure l’eficiència energètica en empreses, institucions i societat, contribuint a millorar la sostenibilitat mitjançant un ús més eficient de l’energia.

Des d’Inergy ens fem ressò d’aquesta convocatòria per la seva rellevància per al sector i per la seva capacitat per donar visibilitat a projectes que ja estan impulsant la transició energètica des d’àmbits molt diversos: administracions públiques, indústria, sector terciari, empreses de serveis energètics, startups i entorn acadèmic.

La convocatòria dels Premis A3E 2026 representa una nova oportunitat per reconèixer iniciatives que demostren que l’eficiència energètica és una eina clau per reduir costos, millorar la competitivitat i avançar cap a un model energètic més sostenible.

L'entrada Oberta la convocatòria dels Premis A3E a l’Eficiència Energètica i Sostenibilitat 2026 ha aparegut primer a Inergy.

El Departament de Sostenibilitat de la Diputació Foral de Gipuzkoa destinarà 1,2 milions d’euros a consolidar el model comarcal d’energia durant el 2026 i el 2027.

El finançament es distribuirà mitjançant convenis amb deu agències de desenvolupament que representen 88 dels 89 municipis guipuscoans. Cada agència rebrà 120.000 euros, repartits en dues anualitats, per donar suport tècnic als ajuntaments i desenvolupar actuacions adaptades a les característiques de cada territori.

Una planificació energètica amb continuïtat fins al 2027

El caràcter bianual dels convenis permetrà donar major estabilitat als projectes i avançar des del diagnòstic i la definició d’objectius fins a l’execució i avaluació de mesures concretes.

Les agències facilitaran la interlocució tècnica amb els municipis, impulsaran la planificació comarcal i dinamitzaran les Taules Comarcals d’Energia. També coordinaran la seva participació en la Taula Territorial d’Energia Sostenible i Pobresa Energètica de Gipuzkoa.

Entre les actuacions previstes, Oarsoaldea elaborarà el seu Pla de Clima i Energia 2027-2031, mentre que la comarca d ‘Urola Kosta actualitzarà el seu Pla Comarcal d’Energia i Clima. La resta de comarques desenvoluparà mesures relacionades amb l’eficiència energètica, les energies renovables, la descarbonització empresarial, la mobilitat sostenible i la pobresa energètica.

Què és un Pla d’Energia i Clima?

Un Pla Local o Comarcal d’Energia i Clima és una eina estratègica que permet diagnosticar els consums i les emissions d’un territori, avaluar els riscos derivats del canvi climàtic i definir mesures de mitigació i adaptació.

Aquestes actuacions poden abastar els edificis públics, l’enllumenat, la mobilitat, la indústria, l’autoconsum o la protecció de la població enfront dels impactes climàtics. El pla estableix objectius, responsables, calendaris, inversions i indicadors per avaluar el seu grau de compliment.

Perquè aquests documents generin resultats, han d’esdevenir actuacions mesurables i comptar amb un sistema que permeti conèixer quines mesures s’han executat, quins recursos s’han destinat i quins estalvis energètics o reduccions d’emissions s’han aconseguit.

SIE Planificació per convertir els plans en actuacions mesurables

En aquest context, SIE Planificació, un dels mòduls del software de comptabilitat i gestió energètica SIE d’Inergy, permet elaborar plans d’acció anuals o plurianuals i fer-ne el seguiment durant tot el període d’execució.

L’eina facilita el registre de les mesures previstes i executades, la seva classificació per àmbits i sectors i l’avaluació del seu grau de desenvolupament. També permet estimar els estalvis energètics i econòmics i comprovar l’evolució global del pla.

En integrar-se amb les dades de consums, costos i emissions del software SIE, la planificació es recolza en informació real. Això ajuda a establir línies de base, identificar els àmbits amb major potencial de millora, prioritzar inversions i verificar els resultats assolits.

Així, les administracions poden passar de disposar d’un document estàtic a treballar amb un pla viu i actualitzat, útil per coordinar equips, justificar inversions i retre comptes davant la ciutadania.

Experiència d’Inergy en els plans d’energia i clima del País Basc

Inergy compta amb experiència en planificació energètica i climàtica per a administracions basques. El 2026 va iniciar, juntament amb ADOS Sostenibilitat i Clima, l’elaboració del Pla Local de Clima i Energia d’Usurbil. En aquest projecte, Inergy analitza els consums municipals i les emissions de gasos d’efecte hivernacle i formula mesures d’estalvi i energies renovables amb el suport de SIE.

Aquesta col·laboració se suma als plans desenvolupats en municipis com Deba, Getaria, Eibar, Hernani, Lasarte-Oria, Beasain, Pasaia i Ortuella. Inergy també ha prestat assistència tècnica en els Plans Generals d’Actuació Energètica de Donostia-Sant Sebastià i Ermua.

L’experiència combina consultoria, anàlisi de dades i eines digitals per acompanyar tot el procés: diagnòstic, definició de mesures, execució i avaluació de resultats.

Impuls a les comunitats energètiques

Els convenis també reserven un paper destacat a les comunitats energètiques i a l’autoconsum col·lectiu. Bidasoa Activa desenvoluparà projectes pilot relacionats amb xarxes de calor, comunitats energètiques i transició empresarial. A Goierri s’impulsarà una Taula Comarcal de Comunitats Energètiques i Urola Kosta fomentarà aquests models en àrees industrials.

El seu desenvolupament requereix analitzar la viabilitat tècnica i econòmica, identificar participants, dimensionar les instal·lacions, definir el repartiment de l’energia i organitzar la gestió administrativa del projecte.

Solucions com SIE Comunitat permeten acompanyar aquest procés, des dels estudis inicials fins a la gestió diària de la comunitat, la supervisió de les instal·lacions i la comunicació de consums, estalvis i energia compartida entre els seus integrants.

La iniciativa de Gipuzkoa reforça així una transició energètica basada en la cooperació entre municipis, la planificació a llarg termini i una gestió dels projectes recolzada en dades.

Consulta aquí tots els detalls d’aquesta informació.

L'entrada Gipuzkoa destina 1,2 milions a reforçar la planificació energètica comarcal i les comunitats energètiques ha aparegut primer a Inergy.

El Consell de Ministres ha aprovat una nova línia d’ajudes dotada amb 200 milions d’euros per impulsar la millora de l’eficiència energètica i la climatització de col·legis i altres centres docents públics no universitaris. La iniciativa, denominada PREE Docent, forma part del Pla d’Actuació 2026 del Fons Nacional d’Eficiència Energètica (FNEE) i contribuirà al compliment dels objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030.

El programa està dirigit al parc d’edificis docents públics no universitaris d’Espanya, que presta servei al voltant de sis milions d’alumnes, i permetrà millorar tant l’eficiència energètica de les instal·lacions com el confort tèrmic dels centres educatius.

Quines actuacions es podran finançar?

Els ajuts es podran destinar a projectes que contribueixin a reduir el consum energètic dels edificis, entre ells:

• Rehabilitació de l’envolupant tèrmica (façanes, cobertes i aïllament).
• Substitució o millora d’instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària.
• Incorporació d’energies renovables per a climatització.
• Renovació de sistemes d’ enllumenat.
• Implantació de sistemes d’ automatització, control i gestió energètica dels edificis.

Per accedir al finançament, les actuacions hauran d’acreditar una reducció mínima del 10 % del consum d’energia final de l’edifici o de les instal·lacions objecte de la intervenció.

Gestió descentralitzada a través de les comunitats autònomes

L ‘Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) coordinarà el programa i transferirà els fons a les comunitats i ciutats autònomes, que seran les encarregades de publicar les seves respectives convocatòries.

Cada administració autonòmica establirà els criteris específics d’ accés, la intensitat dels ajuts i el procediment de concessió, que podrà realitzar-se mitjançant concurrència competitiva o concessió directa. El programa romandrà vigent fins al 31 de desembre de 2030.

Una oportunitat per modernitzar el parc educatiu públic

La millora de l’ eficiència energètica en els centres educatius permet reduir el consum d’ energia i millorar el confort d’ alumnes i docents. A més, contribueix a reduir les emissions de CO? i a adaptar els edificis públics a un context marcat per episodis de temperatures extremes cada vegada més freqüents.

Per a moltes administracions, aquestes ajudes representen una oportunitat per a accelerar la renovació energètica de col·legis i instituts mitjançant actuacions que combinen estalvi energètic, sostenibilitat i digitalització.

Mesurar els resultats serà tan important com executar les actuacions

L’execució d’obres de rehabilitació energètica és només una part del procés. Un cop finalitzades les actuacions, resulta fonamental comprovar que els estalvis previstos es materialitzen i que les instal·lacions funcionen conforme als objectius del projecte.

En aquest àmbit, el software de comptabilitat i gestió energètica SIE, permet fer un seguiment continu dels consums, validar la facturació energètica i analitzar l’evolució dels indicadors abans i després de les actuacions.

Així mateix, mòduls com SIE Monitoratge faciliten la supervisió de les instal·lacions i la detecció primerenca d’incidències, mentre que SIE Planificació ajuda a avaluar el grau de compliment de les mesures d’estalvi energètic i de reducció d’emissions.

L'entrada El Govern destina 200 milions d’euros per millorar l’eficiència energètica de col·legis i centres docents públics ha aparegut primer a Inergy.

Ara el Ministeri haurà d’analitzar les aportacions rebudes i podrà modificar el text abans de la seva aprovació definitiva i publicació al BOE.

Una nova via per a l’autoconsum de la indústria manufacturera

Una de les principals novetats és la possibilitat de destinar capacitat reservada en determinats nusos de la xarxa de transport a instal·lacions renovables vinculades mitjançant autoconsum a noves demandes industrials.

La proposta s’adreça específicament a activitats de la indústria manufacturera i estableix que la generació i el consum s’hauran de connectar directament al mateix nus de la xarxa de transport. Per tant, no es tracta d’una simplificació general per a qualsevol instal·lació empresarial, sinó d’una via destinada a grans projectes industrials que compleixin els requisits establerts.

L’objectiu és afavorir l’electrificació dels processos productius i facilitar que les noves demandes industrials puguin abastir part del seu consum mitjançant generació renovable propera.

Repotenciació i millor aprofitament de les xarxes existents

El projecte també planteja facilitar la repotenciació de parcs eòlics, de manera que instal·lacions existents puguin augmentar la seva producció aprofitant emplaçaments, infraestructures i connexions ja disponibles.

A més, impulsa l’ús de sistemes de mesurament dinàmica de la capacitat de les línies elèctriques. Aquestes tecnologies empren sensors i dades ambientals per calcular en temps real quanta electricitat pot transportar una línia de forma segura.

Aquest enfocament pot permetre integrar més generació renovable i noves demandes sense que totes les actuacions requereixin construir immediatament noves infraestructures. La transició energètica dependrà així no només d’ampliar les xarxes, sinó també de monitoritzar-les i gestionar-les millor.

Més instal·lacions renovables, més necessitat de control

El creixement de l’autoconsum industrial i de la generació distribuïda incrementa la quantitat d’informació que han de gestionar les empreses: producció renovable, consum de xarxa, energia autoconsumida, excedents, rendiment dels equips i desviacions respecte a les previsions.

En aquest context, el mòdul SIE Autoconsum d’Inergy permet centralitzar les dades de les instal·lacions, supervisar el seu funcionament, controlar l’energia generada i injectada i detectar incidències mitjançant indicadors i alarmes.

El tancament de la consulta pública suposa un pas més en la tramitació d’una proposta que aposta per combinar nova generació renovable, electrificació industrial, digitalització i millor aprofitament de les infraestructures existents. Caldrà esperar al text definitiu per conèixer quines mesures es mantenen i quan començaran a aplicar-se.

L'entrada Autoconsum industrial, xarxes intel·ligents i repotenciació: les claus del nou projecte de Reial Decret energètic ha aparegut primer a Inergy.

El Govern ha aprovat el Reial decret llei 18/2026, de 29 de juny, pel qual s’adopten noves mesures en el marc del Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà. La norma dona continuïtat al Reial decret llei 7/2026, aprovat el passat mes de març, prorrogant part de les mesures temporals i mantenint l’estratègia d’impuls a la transició energètica i de reducció de la dependència dels combustibles fòssils.

A Inergy ja analitzem les principals novetats del Reial decret llei 7/2026, especialment aquelles que afectaven la facturació energètica, l’autoconsum i les comunitats energètiques. Pots consultar aquesta anàlisi en la nostra notícia: Inergy analitza l’impacte del Reial decret llei 7/2026 en la facturació de subministraments, autoconsum i comunitats energètiques.

Una retirada progressiva de les mesures extraordinàries

A diferència del Reial decret llei 7/2026, que va introduir un ampli paquet de mesures de resposta immediata davant l’escalada dels mercats energètics, el nou Reial decret llei 18/2026 planteja una retirada gradual de part d’aquestes mesures conforme s’estabilitza la situació internacional.

La norma manté durant tres mesos aquelles actuacions que finalitzaven el 30 de juny, incorporant un esquema de reducció progressiva (“phase out”) fins a finals de setembre. A més, preveu un mecanisme de salvaguarda que permetria reactivar automàticament determinades mesures fiscals si els preus de l’electricitat, el gas o els carburants tornen a registrar increments significatius.

Entre altres qüestions, el nou text modifica alguns aspectes regulatoris introduïts pel Reial decret llei 7/2026 en matèria d’accés i connexió a la xarxa elèctrica i manté actuacions destinades a reforçar la sobirania energètica, impulsar les energies renovables i millorar la resiliència del sistema energètic espanyol.

Una estratègia alineada amb la tendència internacional

L’aprovació del nou Reial decret llei coincideix amb un context internacional en què cada vegada més governs situen l’eficiència energètica com una de les principals eines per afrontar la volatilitat dels mercats energètics.

Durant la recent conferència internacional organitzada per l‘Agència Internacional de l’Energia (AIE), representants de nombrosos països van coincidir en la necessitat d’accelerar les polítiques d’eficiència energètica per reduir la demanda, reforçar la competitivitat de les empreses i disminuir la dependència dels combustibles fòssils. L’eficiència energètica es consolida així com un element estratègic per millorar la resiliència econòmica i avançar en els objectius de descarbonització.

Un repte especialment rellevant per a empreses i administracions públiques

En aquest escenari, les empreses i les administracions públiques exerceixen un paper fonamental. La millora de l’eficiència d’edificis, instal·lacions i infraestructures, l‘electrificació de consums, el desplegament d’energies renovables i la gestió intel·ligent de l’energia permeten reduir costos, optimitzar recursos i disminuir l’exposició a la volatilitat dels mercats energètics.

Més enllà de les mesures regulatòries, la capacitat per mesurar consums, analitzar resultats i planificar actuacions de millora serà un factor cada vegada més important perquè les organitzacions puguin adaptar-se a un entorn energètic en constant evolució.

Un full de ruta que mira més enllà de la conjuntura

El Reial decret llei 18/2026 no suposa únicament la pròrroga de determinades mesures extraordinàries. També confirma una tendència que ja s’apuntava en el Reial decret llei 7/2026: la transició cap a un model energètic més eficient, electrificat i menys dependent dels combustibles fòssils continuarà sent una prioritat de la política energètica espanyola i europea durant els pròxims anys.

L'entrada El Govern dona continuïtat al Pla de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà i reforça l’aposta per l’eficiència energètica ha aparegut primer a Inergy.

Aquesta mesura busca renovar instal·lacions, millorar l’eficiència energètica de la indústria i reduir emissions, en línia amb els objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2023-2030.

Què és la cogeneració i per què és important?

La cogeneració permet produir electricitat i calor útil alhora. És a dir, amb un mateix procés energètic s’ obté energia elèctrica i energia tèrmica que es pot utilitzar directament en processos industrials.

Això la converteix en una opció interessant per a sectors que necessiten molta calor en la seva activitat diària, com la indústria alimentària, paperera, química, ceràmica o tèxtil.

El principal avantatge és que s’aprofita millor l’energia i es redueixen les pèrdues. Per això, la cogeneració d’alta eficiència pot ajudar a consumir menys energia primària i a disminuir les emissions de CO?.

Què canvia amb la nova normativa?

La nova regulació obre la porta a convocar subhastes per adjudicar fins a 1.200 MW de potència de cogeneració d’ alta eficiència.

Segons la informació publicada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, està previst repartir aquesta potència en dues subhastes de 600 MW: una el 2026 i una altra el 2027.

Les instal·lacions que vulguin accedir al règim retributiu hauran de participar en aquestes subhastes i complir els requisits tècnics i ambientals que s’estableixin.

Instal·lacions més eficients i preparades per al futur

L’objectiu no és només instal·lar més potència, sinó fer-ho amb criteris d’eficiència i descarbonització.

Per això, les noves instal·lacions hauran de demostrar un estalvi d’energia primària i complir condicions específiques. A més, les plantes que funcionin amb gas natural hauran d’estar preparades per utilitzar almenys un 10% d’hidrogen renovable.

També es contempla la participació d’instal·lacions de cogeneració amb biomassa, una opció especialment interessant per avançar cap a un model energètic amb menor dependència de combustibles fòssils.

Menys emissions i més eficiència per a la indústria

El Govern estima que el desplegament d’aquests 1.200 MW permetrà evitar l’emissió de 8,4 milions de tones de CO? durant la vida útil regulatòria de les instal·lacions.

Més enllà de la xifra, la mesura pot ser rellevant per a moltes indústries que necessiten electricitat i calor de forma contínua. Renovar les plantes de cogeneració pot ajudar-los a millorar la seva eficiència, reduir costos energètics i adaptar-se millor als objectius climàtics.

Quan s’aplicarà?

El Reial decret 530/2026 es va publicar al BOE el 25 de juny de 2026 i té efectes des del 26 de juny de 2026.

A partir d’ara, el següent pas serà la publicació de l’ordre ministerial que concretarà les condicions de les subhastes: dates, contingents, requisits, paràmetres econòmics i documentació necessària.

Des d’Inergy seguirem atents a les novetats legislatives en matèria energètica per explicar, de forma clara i pràctica, com poden afectar empreses, administracions públiques i organitzacions amb consums energètics rellevants.

L'entrada Nova regulació per impulsar 1.200 MW de cogeneració d’alta eficiència ha aparegut primer a Inergy.

L’ objectiu del programa és donar suport a actuacions que permetin reduir el consum d’ energia final mitjançant la implantació de tecnologies avançades i solucions innovadores. Els ajuts es concediran en règim de concurrència competitiva, per la qual cosa la qualitat tècnica, l’ estalvi energètic previst i el caràcter innovador dels projectes seran elements clau per a la seva valoració.

Quatre línies d’ actuació per accelerar l’ eficiència energètica

El Programa INNOVAE s’ estructura en quatre subprogrames, cadascun orientat a un àmbit de consum energètic:

Mobilitat sostenible, amb una dotació de 30 milions d’euros, per a projectes que evitin desplaçaments, fomentin el canvi modal, impulsin el vehicle compartit o apliquin tecnologies digitals com Big Data o intel·ligència artificial per reduir el consum energètic associat a la mobilitat. En aquest subprograma, l’estalvi mínim exigit és de 600.000 euros per projecte i l’ajuda màxima pot assolir els 4,5 milions d’euros.

Sector industrial, també amb 30 milions d’euros, dirigit a millores tecnològiques en processos industrials que redueixin el consum d’energia final. En aquest cas, s’ exigeix un estalvi mínim del 20%, un cost mínim elegible de 100.000 euros per projecte i un ajut màxim de 2 milions d’ euros.

Edificis existents del sector terciari, amb altres 30 milions d’ euros, per a actuacions que facilitin la transformació d’ edificis cap a l’ objectiu de zero emissions. Les actuacions hauran de combinar dues o més tipologies, com a millora de l’envolupant tèrmica, renovació d’instal·lacions tèrmiques, il·luminació eficient, automatització, control, energies renovables o digitalització de l’edifici. Els projectes hauran d’assolir qualificació energètica A o B en emissions de CO?, un estalvi mínim del 60% en energia primària i del 20% en energia final, amb un cost mínim d’1 milió d’euros.

Substitució de grans generadors de fred, amb 25 milions d’euros, per renovar sistemes de refrigeració per compressió mecànica amb potència elèctrica instal·lada igual o superior a 100 kW. S’ inclouen partides associades a equips, regulació, monitoratge, control, telegestió i gestió de la instal.lació.

El mesurament i el seguiment, claus per justificar l’estalvi energètic

Més enllà de la inversió inicial, aquest tipus de convocatòries posa de manifest la importància de disposar d’ una gestió energètica basada en dades. Perquè un projecte d’ eficiència energètica sigui sòlid, no n’ hi ha prou amb executar una actuació: també cal mesurar consums, comparar escenaris, detectar desviacions i demostrar els estalvis aconseguits.

En aquest context, eines com el software de comptabilitat i gestió energètica SIE d’Inergy, permeten centralitzar la informació energètica, controlar factures i consums, analitzar el comportament d’instal·lacions i fer seguiment de les mesures implantades.

Digitalització energètica per transformar les dades en decisions

El Programa INNOVAE també reconeix el paper de la digitalització com a palanca d’ eficiència. En edificis terciaris, per exemple, es contemplen actuacions d’automatització, control i digitalització per augmentar la preparació dels edificis per a aplicacions intel·ligents.

Solucions com SIE Monitoratge ajuden a supervisar consums i instal·lacions, activar alarmes davant desviacions i facilitar una gestió energètica més preventiva. Per la seva banda, SIE Planificació permet definir mesures d’estalvi, avaluar el seu impacte i fer el seguiment dels resultats al llarg del temps.

Per a administracions públiques, empreses i organitzacions multipunt, aquesta combinació d’ inversió, dades i seguiment facilita una presa de decisions més precisa i una gestió més transparent dels recursos energètics.

Més informació a https://www.idae.es/ayudas-y-financiacion/programa-innovae

L'entrada El Programa INNOVAE mobilitza 115 milions per a projectes innovadors d’estalvi i eficiència energètica ha aparegut primer a Inergy.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha obert el procés d’informació pública del PLATER, el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge. El període de participació tindrà una durada extraordinària de tres mesos, amb l’objectiu de facilitar que els ajuntaments, la ciutadania i els agents interessats puguin presentar les seves aportacions.

El PLATER té com a finalitat ordenar la implantació d’energies renovables a Catalunya, especialment l’energia eòlica terrestre i l’energia solar fotovoltaica. El document preliminar identifica sobre el mapa les zones de màxima prioritat, les zones aptes amb menor capacitat i les zones no aptes per acollir noves instal·lacions renovables.

El PLATER prioritza edificis i espais artificialitzats

La metodologia del pla dona prioritat a l’aprofitament energètic d’edificis i espais artificialitzats. Per valorar la capacitat d’acollida de cada zona s’han utilitzat 141 capes d’informació, tenint en compte criteris ambientals, urbanístics, agraris, paisatgístics i culturals.

Durant el procés d’informació pública, els ajuntaments podran proposar ajustaments per adaptar les zones prioritàries d’energia fotovoltaica a la realitat de cada municipi, la seva activitat econòmica i social, i les seves previsions de desenvolupament.

Aquesta participació municipal serà clau per garantir una implantació renovable equilibrada, compatible amb el territori i alineada amb les necessitats locals.

Una eina per a la planificació energètica municipal

El PLATER s’emmarca en els objectius de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), que preveu la instal·lació de 62.000 MW d’energia renovable fins al 2050, incloent-hi la potència ja instal·lada i autoritzada.

D’aquesta xifra, 14.000 MW s’haurien d’ubicar en edificis i espais artificialitzats. La resta s’haurà de situar en espais no artificialitzats, amb una ocupació prevista equivalent a l’1,2% del territori de Catalunya.

Aquest nou marc converteix la planificació energètica municipal en un element estratègic. Els ajuntaments hauran d’analitzar el seu potencial renovable, valorar al·legacions, ordenar projectes d’autoconsum i generació distribuïda, i prendre decisions basades en dades.

Dades i digitalització per impulsar la transició energètica

L’obertura del PLATER a informació pública posa en relleu la importància de comptar amb eines digitals com el software SIE d’Inergy que ajudin els municipis a gestionar la seva informació energètica. Per planificar el desplegament d’energies renovables no n’hi ha prou amb identificar sòl disponible: també cal conèixer consums, equipaments, oportunitats d’autoconsum, emissions i objectius d’estalvi.

En aquest context, Inergy acompanya les administracions públiques en la digitalització de la gestió energètica, ajudant a estructurar dades, analitzar consums, identificar oportunitats d’estalvi i avançar en estratègies locals d’eficiència energètica, autoconsum i generació renovable.

La implantació ordenada d’energies renovables a Catalunya requerirà combinar planificació territorial, participació local i gestió energètica basada en dades.

L'entrada Catalunya obre a informació pública el PLATER per ordenar la generació eòlica i fotovoltaica ha aparegut primer a Inergy.

L’objectiu de l’estudi és millorar el coneixement sobre els patrons de consum energètic i l’activitat del sector serveis, per tal de reforçar la base estadística que permeti dissenyar polítiques públiques més eficaces en matèria d’ eficiència energètica i transició energètica.

Adaptació a la normativa europea d’ estadístiques energètiques

Aquest projecte respon als requeriments establerts en el Reglament (UE) 2022/132 de la Comissió Europea, que insta els Estats membres a introduir millores en la recopilació i tractament de les estadístiques energètiques. Entre aquestes millores es troba la necessitat d’ oferir una major desagregació de les dades energètiques del sector serveis.

Per complir amb aquest objectiu, caldrà recopilar informació detallada sobre consums energètics i activitat econòmica durant el període 2021-2024 a partir d’una àmplia mostra representativa d’establiments.

Informació clau per millorar l’eficiència energètica

El estudio se alinea con los objetivos del Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC) 2023-2030, que establece diversas medidas para mejorar la eficiencia energética en el sector servicios.

En aquest context,  el monitoratge i el desenvolupament d’ estadístiques energètiques específiques permetran identificar oportunitats de millora en la gestió energètica i en l’adopció de solucions tecnològiques, contribuint així a la descarbonització del sector.

El sector serveis representa un àmbit estratègic per avançar en la transició energètica, tant pel seu pes en l’economia com pel seu potencial per implementar mesures d’ eficiència i nous models energètics més sostenibles.

Garantia de confidencialitat i ús estadístic de les dades

Tota la informació recopilada en el marc d’aquest estudi estarà protegida pel secret estadístic, d’acord amb el que estableix la Llei 12/1989 de la Funció Estadística Pública. Així mateix, el tractament de les dades s’ajustarà a la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals.

Això garanteix que la informació proporcionada pels establiments serà anonimitzada i utilitzada exclusivament amb finalitats estadístiques, publicant-se únicament resultats agregats a nivell nacional.

Els resultats finals de l’estudi estaran disponibles en les pàgines web de l’IDAE i del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, on podran consultar-se una vegada conclòs l’anàlisi.

L'entrada L’IDAE llança un estudi sobre els consums energètics del sector serveis amb més de 30.000 enquestes ha aparegut primer a Inergy.