El programa disposa d’un pressupost de 2,5 milions d’euros i contempla subvencions de fins a 400.000 euros per projecte. Les sol·licituds podran presentar-se fins al 29 d’octubre de 2026, encara que s’atendran segons l’ordre de presentació fins a esgotar els fons disponibles.

Un dels aspectes més rellevants de la convocatòria és la inclusió de projectes d’implantació de sistemes de gestió energètica, mesurament i control de consums i variables energètiques.

Sistemes de gestió energètica per transformar les dades en estalvi

Per reduir el consum energètic no n’hi ha prou amb substituir equips o realitzar inversions puntuals. Les empreses necessiten conèixer com, quan i on consumeixen l’energia, detectar desviacions i comprovar si les mesures implantades produeixen realment els estalvis previstos.

Els sistemes de gestió energètica permeten recopilar i centralitzar aquesta informació per facilitar tasques com:

• Analitzar l’evolució dels consums i costos.
• Detectar errors en la factura.
• Detectar sobreconsums i comportaments anòmals.
• Optimitzar la potència i controlar variables energètiques i de funcionament.
• Identificar oportunitats d’estalvi.
• Verificar els resultats de les actuacions executades.

La convocatòria d’IVACE+i obre així una oportunitat perquè les organitzacions avancen cap a una gestió energètica més digitalitzada, contínua i basada en dades.

SIE: comptabilitat i gestió energètica per reduir costos

En aquest context, SIE, el software de comptabilitat i gestió energètica d’Inergy, ajuda empreses, administracions i organitzacions multipunt a centralitzar la informació dels seus subministraments, consums, factures, costos i emissions.

SIE permet validar automàticament la facturació energètica, detectar errors i irregularitats, controlar l’evolució dels consums i generar indicadors per localitzar instal·lacions amb un major potencial de millora.

El programari facilita, entre altres actuacions, la detecció de potències contractades sobredimensionades, penalitzacions per energia reactiva, subministraments sense consum, desviacions respecte a les previsions i errors en els preus facturats.

El mòdul SIE Monitoratge permet incorporar dades horaris o en temps real, supervisar instal·lacions i configurar alarmes davant desviacions de consum o funcionament. Per la seva banda, SIE Planificació facilita la definició de mesures d’estalvi, l’estimació dels seus impactes i el seguiment dels resultats energètics, econòmics i ambientals.

D’aquesta manera, la informació recopilada deixa de ser únicament un registre i esdevé una eina per prendre decisions i reduir costos.

Quines altres actuacions poden rebre ajudes?

A més dels sistemes de gestió, mesurament i control energètic, el programa contempla inversions com la substitució d’equips de procés i auxiliars per tecnologies més eficients, la recuperació de calors residuals, la incorporació de variadors de freqüència i la millora d’instal·lacions de refrigeració, automatització i control.

Els projectes hauran d’aconseguir una reducció quantificable del consum energètic i de les emissions de CO?. També hauran de superar una inversió elegible mínima de 10.000 euros i complir els requisits tècnics i econòmics establerts a la convocatòria.

La intensitat de l’ajuda pot assolir el 35 % del cost subvencionable, amb increments de fins al 45 % per a mitjanes empreses i el 55 % per a petites empreses i determinades activitats no econòmiques d’entitats sense ànim de lucre.

Demanar l’ajut abans d’iniciar el projecte

Les actuacions no es poden haver iniciat abans de presentar la sol·licitud. A més, no són subvencionables els projectes destinats exclusivament a augmentar la capacitat productiva, les actuacions ordinàries de manteniment, determinades intervencions en edificis ni les instal·lacions d’energies renovables.

Abans de presentar un projecte d’implantació de programari, equips de mesurament, sensors o sistemes de control, caldrà comprovar quins conceptes concrets es consideren elegibles i quina documentació s’haurà d’aportar per justificar l’estalvi energètic previst.

La convocatòria representa una oportunitat perquè les empreses valencianes no sols renovin les seues instal·lacions, sinó que incorporen eines que els permeten mesurar, controlar i millorar de manera contínua el seu comportament energètic.

Més informació i tramitació en la convocatòria oficial d’ajudes d’eficiència energètica per a empreses d’IVACE+i.

L'entrada La Comunitat Valenciana subvenciona la implantació de sistemes de gestió energètica en empreses ha aparegut primer a Inergy.

Les candidatures podran presentar-se entre el 5 de juny i el 30 de setembre de 2026 mitjançant un procés 100% online, obert a empreses, organismes públics i privats, i estudiants amb projectes o actuacions relacionades amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat a Espanya.

Uns premis consolidats en el sector de l’eficiència energètica

Els Premis A3E s’han consolidat com un punt de trobada per visibilitzar bones pràctiques i projectes transformadors en eficiència energètica. En l’edició anterior, l’associació va rebre 70 candidatures en les seves diferents categories, reflex del dinamisme del sector i del creixent interès per solucions que permetin reduir consums, costos i emissions.

L’edició de 2026 tornarà a reconèixer iniciatives amb impacte energètic, capacitat d’innovació, escalabilitat, efecte tractor i contribució al conjunt del sector. El lliurament de premis tindrà lloc el 5 de novembre de 2026 a Santiago de Compostel·la, en el marc de la Gala de l’Eficiència Energètica i Sostenibilitat.

Cinc categories per reconèixer el talent i la innovació

La convocatòria contempla diferents categories dirigides a organitzacions, projectes, startups i talent jove vinculat a l’eficiència energètica.

Entre elles s’inclouen el compromís amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat, les millors actuacions implantades, els projectes d’innovació, les startups i el talent revelació. Aquesta diversitat permet reconèixer iniciatives tant de l’ àmbit públic com privat, així com propostes emergents amb potencial per transformar la forma en què es consumeix i gestiona l’energia.

Inergy, membre d’A3E

Inergy és empresa membre d’A3E, una associació que treballa per promoure l’eficiència energètica en empreses, institucions i societat, contribuint a millorar la sostenibilitat mitjançant un ús més eficient de l’energia.

Des d’Inergy ens fem ressò d’aquesta convocatòria per la seva rellevància per al sector i per la seva capacitat per donar visibilitat a projectes que ja estan impulsant la transició energètica des d’àmbits molt diversos: administracions públiques, indústria, sector terciari, empreses de serveis energètics, startups i entorn acadèmic.

La convocatòria dels Premis A3E 2026 representa una nova oportunitat per reconèixer iniciatives que demostren que l’eficiència energètica és una eina clau per reduir costos, millorar la competitivitat i avançar cap a un model energètic més sostenible.

L'entrada Oberta la convocatòria dels Premis A3E a l’Eficiència Energètica i Sostenibilitat 2026 ha aparegut primer a Inergy.

El Departament de Sostenibilitat de la Diputació Foral de Gipuzkoa destinarà 1,2 milions d’euros a consolidar el model comarcal d’energia durant el 2026 i el 2027.

El finançament es distribuirà mitjançant convenis amb deu agències de desenvolupament que representen 88 dels 89 municipis guipuscoans. Cada agència rebrà 120.000 euros, repartits en dues anualitats, per donar suport tècnic als ajuntaments i desenvolupar actuacions adaptades a les característiques de cada territori.

Una planificació energètica amb continuïtat fins al 2027

El caràcter bianual dels convenis permetrà donar major estabilitat als projectes i avançar des del diagnòstic i la definició d’objectius fins a l’execució i avaluació de mesures concretes.

Les agències facilitaran la interlocució tècnica amb els municipis, impulsaran la planificació comarcal i dinamitzaran les Taules Comarcals d’Energia. També coordinaran la seva participació en la Taula Territorial d’Energia Sostenible i Pobresa Energètica de Gipuzkoa.

Entre les actuacions previstes, Oarsoaldea elaborarà el seu Pla de Clima i Energia 2027-2031, mentre que la comarca d ‘Urola Kosta actualitzarà el seu Pla Comarcal d’Energia i Clima. La resta de comarques desenvoluparà mesures relacionades amb l’eficiència energètica, les energies renovables, la descarbonització empresarial, la mobilitat sostenible i la pobresa energètica.

Què és un Pla d’Energia i Clima?

Un Pla Local o Comarcal d’Energia i Clima és una eina estratègica que permet diagnosticar els consums i les emissions d’un territori, avaluar els riscos derivats del canvi climàtic i definir mesures de mitigació i adaptació.

Aquestes actuacions poden abastar els edificis públics, l’enllumenat, la mobilitat, la indústria, l’autoconsum o la protecció de la població enfront dels impactes climàtics. El pla estableix objectius, responsables, calendaris, inversions i indicadors per avaluar el seu grau de compliment.

Perquè aquests documents generin resultats, han d’esdevenir actuacions mesurables i comptar amb un sistema que permeti conèixer quines mesures s’han executat, quins recursos s’han destinat i quins estalvis energètics o reduccions d’emissions s’han aconseguit.

SIE Planificació per convertir els plans en actuacions mesurables

En aquest context, SIE Planificació, un dels mòduls del software de comptabilitat i gestió energètica SIE d’Inergy, permet elaborar plans d’acció anuals o plurianuals i fer-ne el seguiment durant tot el període d’execució.

L’eina facilita el registre de les mesures previstes i executades, la seva classificació per àmbits i sectors i l’avaluació del seu grau de desenvolupament. També permet estimar els estalvis energètics i econòmics i comprovar l’evolució global del pla.

En integrar-se amb les dades de consums, costos i emissions del software SIE, la planificació es recolza en informació real. Això ajuda a establir línies de base, identificar els àmbits amb major potencial de millora, prioritzar inversions i verificar els resultats assolits.

Així, les administracions poden passar de disposar d’un document estàtic a treballar amb un pla viu i actualitzat, útil per coordinar equips, justificar inversions i retre comptes davant la ciutadania.

Experiència d’Inergy en els plans d’energia i clima del País Basc

Inergy compta amb experiència en planificació energètica i climàtica per a administracions basques. El 2026 va iniciar, juntament amb ADOS Sostenibilitat i Clima, l’elaboració del Pla Local de Clima i Energia d’Usurbil. En aquest projecte, Inergy analitza els consums municipals i les emissions de gasos d’efecte hivernacle i formula mesures d’estalvi i energies renovables amb el suport de SIE.

Aquesta col·laboració se suma als plans desenvolupats en municipis com Deba, Getaria, Eibar, Hernani, Lasarte-Oria, Beasain, Pasaia i Ortuella. Inergy també ha prestat assistència tècnica en els Plans Generals d’Actuació Energètica de Donostia-Sant Sebastià i Ermua.

L’experiència combina consultoria, anàlisi de dades i eines digitals per acompanyar tot el procés: diagnòstic, definició de mesures, execució i avaluació de resultats.

Impuls a les comunitats energètiques

Els convenis també reserven un paper destacat a les comunitats energètiques i a l’autoconsum col·lectiu. Bidasoa Activa desenvoluparà projectes pilot relacionats amb xarxes de calor, comunitats energètiques i transició empresarial. A Goierri s’impulsarà una Taula Comarcal de Comunitats Energètiques i Urola Kosta fomentarà aquests models en àrees industrials.

El seu desenvolupament requereix analitzar la viabilitat tècnica i econòmica, identificar participants, dimensionar les instal·lacions, definir el repartiment de l’energia i organitzar la gestió administrativa del projecte.

Solucions com SIE Comunitat permeten acompanyar aquest procés, des dels estudis inicials fins a la gestió diària de la comunitat, la supervisió de les instal·lacions i la comunicació de consums, estalvis i energia compartida entre els seus integrants.

La iniciativa de Gipuzkoa reforça així una transició energètica basada en la cooperació entre municipis, la planificació a llarg termini i una gestió dels projectes recolzada en dades.

Consulta aquí tots els detalls d’aquesta informació.

L'entrada Gipuzkoa destina 1,2 milions a reforçar la planificació energètica comarcal i les comunitats energètiques ha aparegut primer a Inergy.

El Consell de Ministres ha aprovat una nova línia d’ajudes dotada amb 200 milions d’euros per impulsar la millora de l’eficiència energètica i la climatització de col·legis i altres centres docents públics no universitaris. La iniciativa, denominada PREE Docent, forma part del Pla d’Actuació 2026 del Fons Nacional d’Eficiència Energètica (FNEE) i contribuirà al compliment dels objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030.

El programa està dirigit al parc d’edificis docents públics no universitaris d’Espanya, que presta servei al voltant de sis milions d’alumnes, i permetrà millorar tant l’eficiència energètica de les instal·lacions com el confort tèrmic dels centres educatius.

Quines actuacions es podran finançar?

Els ajuts es podran destinar a projectes que contribueixin a reduir el consum energètic dels edificis, entre ells:

• Rehabilitació de l’envolupant tèrmica (façanes, cobertes i aïllament).
• Substitució o millora d’instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària.
• Incorporació d’energies renovables per a climatització.
• Renovació de sistemes d’ enllumenat.
• Implantació de sistemes d’ automatització, control i gestió energètica dels edificis.

Per accedir al finançament, les actuacions hauran d’acreditar una reducció mínima del 10 % del consum d’energia final de l’edifici o de les instal·lacions objecte de la intervenció.

Gestió descentralitzada a través de les comunitats autònomes

L ‘Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) coordinarà el programa i transferirà els fons a les comunitats i ciutats autònomes, que seran les encarregades de publicar les seves respectives convocatòries.

Cada administració autonòmica establirà els criteris específics d’ accés, la intensitat dels ajuts i el procediment de concessió, que podrà realitzar-se mitjançant concurrència competitiva o concessió directa. El programa romandrà vigent fins al 31 de desembre de 2030.

Una oportunitat per modernitzar el parc educatiu públic

La millora de l’ eficiència energètica en els centres educatius permet reduir el consum d’ energia i millorar el confort d’ alumnes i docents. A més, contribueix a reduir les emissions de CO? i a adaptar els edificis públics a un context marcat per episodis de temperatures extremes cada vegada més freqüents.

Per a moltes administracions, aquestes ajudes representen una oportunitat per a accelerar la renovació energètica de col·legis i instituts mitjançant actuacions que combinen estalvi energètic, sostenibilitat i digitalització.

Mesurar els resultats serà tan important com executar les actuacions

L’execució d’obres de rehabilitació energètica és només una part del procés. Un cop finalitzades les actuacions, resulta fonamental comprovar que els estalvis previstos es materialitzen i que les instal·lacions funcionen conforme als objectius del projecte.

En aquest àmbit, el software de comptabilitat i gestió energètica SIE, permet fer un seguiment continu dels consums, validar la facturació energètica i analitzar l’evolució dels indicadors abans i després de les actuacions.

Així mateix, mòduls com SIE Monitoratge faciliten la supervisió de les instal·lacions i la detecció primerenca d’incidències, mentre que SIE Planificació ajuda a avaluar el grau de compliment de les mesures d’estalvi energètic i de reducció d’emissions.

L'entrada El Govern destina 200 milions d’euros per millorar l’eficiència energètica de col·legis i centres docents públics ha aparegut primer a Inergy.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha publicat la Resolució de 25 de juny de 2026 per la qual s’actualitzen els preus de la Tarifa d’Últim Recurs (TUR) de gas natural, que estaran vigents des de l‘1 de juliol de 2026.

Com passa cada trimestre, aquesta revisió incorpora l’evolució dels costos del mercat del gas conforme a la metodologia establerta per la normativa vigent. En aquesta ocasió, els consumidors acollits a la TUR veuran un increment del terme variable, mentre que el terme fix roman invariable respecte al trimestre anterior.

Què canvia en el tercer trimestre del 2026?

En comparació amb els preus vigents durant el segon trimestre de 2026:

El terme fix no experimenta variacions en cap de les tarifes TUR.

El terme variable augmenta fins a un 16 %, depenent del tram tarifari.

Tot i que el cost de l’energia consumida augmenta, la resolució manté un element que ja va estar present el trimestre anterior: l’aplicació de l‘article 8.1 del Reial decret llei 7/2026, que redueix el cànon d’emmagatzematge considerat en el càlcul de la TUR. Aquesta mesura, aprovada dins del Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà, continua contribuint a contenir el preu final de la tarifa regulada.

Comparativa amb el mateix trimestre de 2025

Si la comparació es realitza amb els preus vigents fa un any, l’evolució és diferent:

El terme fix augmenta fins a un 43 %.

El terme variable disminueix fins a un 10 %.

Aquesta diferència reflecteix la diferent evolució que han seguit els components regulats i el cost de la matèria primera durant els darrers dotze mesos.

Qui pot acollir-se a la TUR?

La Tarifa d’Últim Recurs continua estant disponible per a:

1. Consumidors amb pressió de subministrament igual o inferior a 4 bar i consums inferiors a 50.000 kWh/any.
2. Comunitats de propietaris d’habitatges d’ús residencial.
3. Determinats edificis públics destinats a habitatges i organitzacions sense ànim de lucre.
4. Empreses de serveis energètics que subministrin a aquests consumidors.

La resolució també recorda que els nous preus són aplicables des de l’1 de juliol de 2026 i que, en les factures el període de les quals abasti dates anteriors i posteriors a aquesta entrada en vigor, el consum s’haurà de prorratejar aplicant els preus corresponents a cada període.

La importància de revisar l’impacte en les factures

Les revisions trimestrals de la TUR poden afectar directament l’import de les factures de gas, especialment en subministraments amb un consum significatiu.

Des d’Inergy, ajudem administracions públiques, empreses i organitzacions a fer un seguiment continu dels seus costos energètics mitjançant SIE, el nostre software de comptabilitat i gestió energètica. El software SIE permet controlar automàticament l’evolució dels preus, validar les factures rebudes, detectar desviacions i disposar d’informació actualitzada per optimitzar la contractació i la gestió dels subministraments energètics.

L'entrada Els preus de la tarifa regulada del gas (TUR) pugen en el seu component variable per al tercer trimestre de 2026 ha aparegut primer a Inergy.

Ara el Ministeri haurà d’analitzar les aportacions rebudes i podrà modificar el text abans de la seva aprovació definitiva i publicació al BOE.

Una nova via per a l’autoconsum de la indústria manufacturera

Una de les principals novetats és la possibilitat de destinar capacitat reservada en determinats nusos de la xarxa de transport a instal·lacions renovables vinculades mitjançant autoconsum a noves demandes industrials.

La proposta s’adreça específicament a activitats de la indústria manufacturera i estableix que la generació i el consum s’hauran de connectar directament al mateix nus de la xarxa de transport. Per tant, no es tracta d’una simplificació general per a qualsevol instal·lació empresarial, sinó d’una via destinada a grans projectes industrials que compleixin els requisits establerts.

L’objectiu és afavorir l’electrificació dels processos productius i facilitar que les noves demandes industrials puguin abastir part del seu consum mitjançant generació renovable propera.

Repotenciació i millor aprofitament de les xarxes existents

El projecte també planteja facilitar la repotenciació de parcs eòlics, de manera que instal·lacions existents puguin augmentar la seva producció aprofitant emplaçaments, infraestructures i connexions ja disponibles.

A més, impulsa l’ús de sistemes de mesurament dinàmica de la capacitat de les línies elèctriques. Aquestes tecnologies empren sensors i dades ambientals per calcular en temps real quanta electricitat pot transportar una línia de forma segura.

Aquest enfocament pot permetre integrar més generació renovable i noves demandes sense que totes les actuacions requereixin construir immediatament noves infraestructures. La transició energètica dependrà així no només d’ampliar les xarxes, sinó també de monitoritzar-les i gestionar-les millor.

Més instal·lacions renovables, més necessitat de control

El creixement de l’autoconsum industrial i de la generació distribuïda incrementa la quantitat d’informació que han de gestionar les empreses: producció renovable, consum de xarxa, energia autoconsumida, excedents, rendiment dels equips i desviacions respecte a les previsions.

En aquest context, el mòdul SIE Autoconsum d’Inergy permet centralitzar les dades de les instal·lacions, supervisar el seu funcionament, controlar l’energia generada i injectada i detectar incidències mitjançant indicadors i alarmes.

El tancament de la consulta pública suposa un pas més en la tramitació d’una proposta que aposta per combinar nova generació renovable, electrificació industrial, digitalització i millor aprofitament de les infraestructures existents. Caldrà esperar al text definitiu per conèixer quines mesures es mantenen i quan començaran a aplicar-se.

L'entrada Autoconsum industrial, xarxes intel·ligents i repotenciació: les claus del nou projecte de Reial Decret energètic ha aparegut primer a Inergy.

El Govern ha aprovat el Reial decret llei 18/2026, de 29 de juny, pel qual s’adopten noves mesures en el marc del Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà. La norma dona continuïtat al Reial decret llei 7/2026, aprovat el passat mes de març, prorrogant part de les mesures temporals i mantenint l’estratègia d’impuls a la transició energètica i de reducció de la dependència dels combustibles fòssils.

A Inergy ja analitzem les principals novetats del Reial decret llei 7/2026, especialment aquelles que afectaven la facturació energètica, l’autoconsum i les comunitats energètiques. Pots consultar aquesta anàlisi en la nostra notícia: Inergy analitza l’impacte del Reial decret llei 7/2026 en la facturació de subministraments, autoconsum i comunitats energètiques.

Una retirada progressiva de les mesures extraordinàries

A diferència del Reial decret llei 7/2026, que va introduir un ampli paquet de mesures de resposta immediata davant l’escalada dels mercats energètics, el nou Reial decret llei 18/2026 planteja una retirada gradual de part d’aquestes mesures conforme s’estabilitza la situació internacional.

La norma manté durant tres mesos aquelles actuacions que finalitzaven el 30 de juny, incorporant un esquema de reducció progressiva (“phase out”) fins a finals de setembre. A més, preveu un mecanisme de salvaguarda que permetria reactivar automàticament determinades mesures fiscals si els preus de l’electricitat, el gas o els carburants tornen a registrar increments significatius.

Entre altres qüestions, el nou text modifica alguns aspectes regulatoris introduïts pel Reial decret llei 7/2026 en matèria d’accés i connexió a la xarxa elèctrica i manté actuacions destinades a reforçar la sobirania energètica, impulsar les energies renovables i millorar la resiliència del sistema energètic espanyol.

Una estratègia alineada amb la tendència internacional

L’aprovació del nou Reial decret llei coincideix amb un context internacional en què cada vegada més governs situen l’eficiència energètica com una de les principals eines per afrontar la volatilitat dels mercats energètics.

Durant la recent conferència internacional organitzada per l‘Agència Internacional de l’Energia (AIE), representants de nombrosos països van coincidir en la necessitat d’accelerar les polítiques d’eficiència energètica per reduir la demanda, reforçar la competitivitat de les empreses i disminuir la dependència dels combustibles fòssils. L’eficiència energètica es consolida així com un element estratègic per millorar la resiliència econòmica i avançar en els objectius de descarbonització.

Un repte especialment rellevant per a empreses i administracions públiques

En aquest escenari, les empreses i les administracions públiques exerceixen un paper fonamental. La millora de l’eficiència d’edificis, instal·lacions i infraestructures, l‘electrificació de consums, el desplegament d’energies renovables i la gestió intel·ligent de l’energia permeten reduir costos, optimitzar recursos i disminuir l’exposició a la volatilitat dels mercats energètics.

Més enllà de les mesures regulatòries, la capacitat per mesurar consums, analitzar resultats i planificar actuacions de millora serà un factor cada vegada més important perquè les organitzacions puguin adaptar-se a un entorn energètic en constant evolució.

Un full de ruta que mira més enllà de la conjuntura

El Reial decret llei 18/2026 no suposa únicament la pròrroga de determinades mesures extraordinàries. També confirma una tendència que ja s’apuntava en el Reial decret llei 7/2026: la transició cap a un model energètic més eficient, electrificat i menys dependent dels combustibles fòssils continuarà sent una prioritat de la política energètica espanyola i europea durant els pròxims anys.

L'entrada El Govern dona continuïtat al Pla de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà i reforça l’aposta per l’eficiència energètica ha aparegut primer a Inergy.

La recàrrega pública és una peça clau per avançar en la mobilitat elèctrica. Sense una xarxa suficient, accessible i ben distribuïda, moltes persones i organitzacions troben dificultats per fer el salt al vehicle elèctric.

Més transparència per als usuaris

Un dels principals aspectes assenyalats per la CNMC és la necessitat de millorar la informació disponible sobre preus i condicions de recàrrega.

Actualment, l’experiència d’ús pot variar molt entre operadors, aplicacions i ubicacions. Per això, l’organisme proposa avançar cap a un sistema més clar, on les persones usuàries puguin conèixer millor quant costa recarregar, quines condicions s’apliquen i quins serveis estan disponibles.

Una major transparència pot ajudar a generar confiança, comparar opcions i facilitar l’ús quotidià del vehicle elèctric.

Menys tràmits per instal·lar punts de recàrrega

L’estudi també apunta a la necessitat de reduir barreres administratives. La tramitació de nous punts de recàrrega pot resultar complexa, especialment en espais públics, aparcaments, estacions de servei, edificis o zones amb alta demanda.

Simplificar procediments i millorar la coordinació entre administracions, operadors i distribuïdores pot accelerar el desplegament de la infraestructura necessària.

Aquest punt és especialment rellevant per a municipis, empreses i organitzacions que han de planificar nous punts de recàrrega tenint en compte la potència elèctrica disponible, la demanda prevista i la capacitat de la xarxa.

Competència i millor servei

La CNMC també destaca que una major competència en la infraestructura de recàrrega pot afavorir una oferta més àmplia, millors preus i serveis més adaptats a les necessitats dels usuaris.

El desplegament de punts de recàrrega no només s’ha de mesurar pel nombre d’instal·lacions, sinó també per la seva disponibilitat, facilitat d’ús, ubicació, fiabilitat i transparència.

Planificació energètica per a una mobilitat elèctrica realista

La mobilitat elèctrica planteja nous reptes de planificació energètica. Instal·lar punts de recàrrega implica analitzar potències contractades, corbes de consum, possibles simultaneïtats, horaris d’ús, costos energètics i necessitats futures.

Per això, el desenvolupament de la infraestructura de recàrrega ha d’anar acompanyat d’una bona gestió energètica. Només així serà possible dimensionar correctament les instal·lacions, evitar sobrecostos i assegurar que la xarxa de recàrrega respongui a les necessitats reals de cada entorn.

Des d’Inergy seguirem informant sobre les novetats regulatòries i tècniques que afecten la transició energètica, l’electrificació de la mobilitat i la gestió eficient dels subministraments elèctrics.

L'entrada La CNMC proposa mesures per facilitar la recàrrega pública de vehicles elèctrics ha aparegut primer a Inergy.

Aquesta mesura busca renovar instal·lacions, millorar l’eficiència energètica de la indústria i reduir emissions, en línia amb els objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2023-2030.

Què és la cogeneració i per què és important?

La cogeneració permet produir electricitat i calor útil alhora. És a dir, amb un mateix procés energètic s’ obté energia elèctrica i energia tèrmica que es pot utilitzar directament en processos industrials.

Això la converteix en una opció interessant per a sectors que necessiten molta calor en la seva activitat diària, com la indústria alimentària, paperera, química, ceràmica o tèxtil.

El principal avantatge és que s’aprofita millor l’energia i es redueixen les pèrdues. Per això, la cogeneració d’alta eficiència pot ajudar a consumir menys energia primària i a disminuir les emissions de CO?.

Què canvia amb la nova normativa?

La nova regulació obre la porta a convocar subhastes per adjudicar fins a 1.200 MW de potència de cogeneració d’ alta eficiència.

Segons la informació publicada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, està previst repartir aquesta potència en dues subhastes de 600 MW: una el 2026 i una altra el 2027.

Les instal·lacions que vulguin accedir al règim retributiu hauran de participar en aquestes subhastes i complir els requisits tècnics i ambientals que s’estableixin.

Instal·lacions més eficients i preparades per al futur

L’objectiu no és només instal·lar més potència, sinó fer-ho amb criteris d’eficiència i descarbonització.

Per això, les noves instal·lacions hauran de demostrar un estalvi d’energia primària i complir condicions específiques. A més, les plantes que funcionin amb gas natural hauran d’estar preparades per utilitzar almenys un 10% d’hidrogen renovable.

També es contempla la participació d’instal·lacions de cogeneració amb biomassa, una opció especialment interessant per avançar cap a un model energètic amb menor dependència de combustibles fòssils.

Menys emissions i més eficiència per a la indústria

El Govern estima que el desplegament d’aquests 1.200 MW permetrà evitar l’emissió de 8,4 milions de tones de CO? durant la vida útil regulatòria de les instal·lacions.

Més enllà de la xifra, la mesura pot ser rellevant per a moltes indústries que necessiten electricitat i calor de forma contínua. Renovar les plantes de cogeneració pot ajudar-los a millorar la seva eficiència, reduir costos energètics i adaptar-se millor als objectius climàtics.

Quan s’aplicarà?

El Reial decret 530/2026 es va publicar al BOE el 25 de juny de 2026 i té efectes des del 26 de juny de 2026.

A partir d’ara, el següent pas serà la publicació de l’ordre ministerial que concretarà les condicions de les subhastes: dates, contingents, requisits, paràmetres econòmics i documentació necessària.

Des d’Inergy seguirem atents a les novetats legislatives en matèria energètica per explicar, de forma clara i pràctica, com poden afectar empreses, administracions públiques i organitzacions amb consums energètics rellevants.

L'entrada Nova regulació per impulsar 1.200 MW de cogeneració d’alta eficiència ha aparegut primer a Inergy.

Per què la CNMC manté els peatges del gas vigents el 2027?

La decisió respon al fet que encara es troben en fase de tramitació les circulars que han de determinar la retribució de les activitats de transport, distribució i regasificació de gas per al pròxim període regulatori. Sense aquestes retribucions aprovades, la metodologia vigent no permet calcular uns nous peatges per al 2027, fet que ha obligat la CNMC a mantenir de manera transitòria els valors actuals.

Els peatges del gas 2027 són provisionals?

Tot i això, la resolució incorpora un element d’incertesa regulatòria rellevant per als comercialitzadors, consumidors industrials i resta d’agents del sector. La CNMC adverteix que els peatges aprovats tenen caràcter provisional i es reserva la possibilitat de modificar-los una vegada iniciat l’any de gas 2027.

Segons estableix la mateixa resolució, aquesta revisió es podria produir si finalitza la tramitació de les circulars retributives i es disposa de les noves retribucions de les activitats regulades. En aquest escenari, l’organisme regulador podria ajustar els peatges si considera que existeix un desajust significatiu que pugui comprometre el funcionament o la sostenibilitat econòmica de les empreses transportistes i distribuïdores.

A la pràctica, això significa que els peatges que serviran de base per a l’inici de l’any de gas 2027 no necessàriament seran els definitius. Els agents del mercat hauran de seguir de prop l’evolució de les circulars retributives del període 2027-2032, ja que el seu resultat podria traduir-se en modificacions dels costos regulats de les infraestructures gasistes durant el mateix exercici.

La resolució manté així l’estabilitat tarifària a curt termini, però trasllada part de la incertesa regulatòria als pròxims mesos, a l’espera que la CNMC culmini la definició del nou model retributiu que marcarà l’evolució econòmica de les xarxes de gas fins al 2032.

Com pot afectar aquesta resolució a empreses i consumidors de gas?

Des d’InerGy continuarem fent el seguiment de l’evolució regulatòria i de qualsevol possible modificació dels peatges durant l’any de gas 2027. En cas de dubtes sobre l’impacte d’aquests canvis en els vostres subministraments o contractes, podeu contactar amb el nostre servei de consultoria energètica o amb el/la gestor/a que tingueu assignat/da. Així mateix, us recordem que el software SIE ja incorpora els peatges vigents i està preparat per actualitzar automàticament qualsevol modificació regulatòria que pugui aprovar la CNMC al llarg del període.

L'entrada La CNMC congela els peatges del gas per al 2027, però deixa la porta oberta a una revisió durant l’exercici. ha aparegut primer a Inergy.